“Thuan Khoi” (Confessió) és un dels poemes únics del programa de literatura de 10è. Aquest és un dels continguts importants, Dehoctot.edu.vn vol presentar als estudiants i professors una anàlisi especial que els ajudi a practicar les habilitats i mètodes d’escriptura d’assaigs analítics perquè siguin coherents i atractius.
Tema: Anàlisi del poema Confessió (Thuat Hoai) de Pham Ngu Lao
Exercicis – Mostres – Respostes de referència | Anàlisi del poema Confessió (Thuat Hoai)
Hi havia una vegada, la literatura vietnamita era coneguda com a vaixells plens de voluntat i nobles aspiracions d’herois, que eren poemes medievals generosos i majestuosos. I Pham Ngu Lao és conegut com un famós general de la dinastia Tran, cent batalles, cent victòries, arts marcials en tota regla. La seva obra destacada és el poema “Thuat Hoai” (Confiança) que va ser compost en el context que tota la nació està fent grans esforços per dur a terme la guerra de resistència contra els mongols – Nguyen Lan II. El poema expressa l’orgull de l’heroi pel masclisme i el desig de victòria de l’heroi quan el país és envaït. És un autoretrat del famós general Pham Ngu Lao, així com l’heroisme patriòtic, l’esperit de l’exèrcit i el poble Tran, i també una medicina espiritual que viurà per sempre en la causa de la defensa del país.
Al començament del poema hi ha la bellesa de la valentia en la lluita, així com la bellesa de la solidaritat espiritual per superar totes les dificultats i penúries dels soldats de Tran:
L’esquirol de Hoang Giang Son celebra el final d’any
Tres exèrcits, pobles de tigres i bous
(La dansa de les llances a les muntanyes i els rius s’ha estès durant molts anys.)
Tres armes poderoses s’empassa el búfal)
La imatge de la gent de la dinastia Tran va aparèixer orgullós amb una llança a la mà, podien anar allà on hi hagués un enemic, actuar amb un ceptre per ajudar els pobres i els febles així com allunyar els invasors mongols. Mantenir la llança horitzontalment és una postura de lluita extremadament valenta. El vers “Hoang squirrel Giang Son meets the autumn” és un vers amb una imatge magnífica i magnífica, tant de la dimensió espacial (Giang Son) com de la durada històrica (el període de la tardor). Mostra la postura d’un soldat a les “planes” quan anava a la batalla amb orgull i magnànim com els herois de la llegenda. El patriotisme s’expressa a través d’un antic poema digne: sostenint una llança horitzontalment, precipitant-se a la batalla durant tota la tardor per protegir l’estimat Jiangshan.
A jutjar per la traducció, “esquirol penjat” ara traduït com “ball de llança” potser no pot descriure completament aquesta bravata. La “balla” de la llança té quelcom flexible però no fort, el que significa que no pot representar el poder heroic de l’exèrcit i la gent de la dinastia Tran. Les dues paraules “esquirol penjat” semblen tallades en persones valentes amb una llança horitzontal a la mà, fent la volta al país per protegir-lo. Semblava que l’exèrcit enemic de tot el món havia d’admetre que la força forta era només una brisa davant del seu immens impuls. Són forts tant en quantitat com en qualitat, complets en material, però els falten apreciació i voluntat de superar les dificultats, per la qual cosa han de patir la derrota perquè menyspreen la gent de la dinastia Tran. Tot i que aquestes persones són físicament petites o no són tan nombroses com l’exèrcit mongol, la seva voluntat està més enllà del límit en termes físics i quantitatius. I així amb la llança horitzontal a la mà, van passar tantes tardors defensant aquest país. Van contribuir a crear un país bonic com la societat actual. La imatge de la llança es torna bella quan es mostra en la immensitat de l’espai i la llargada del temps històric. Aquella imatge també mostra la bellesa del mateix autor en les aferrissades batalles, encara sostenint la llança per protegir el país. No només d’aparença bella, la gent de la família Tran també apareix amb la bellesa d’un temperament alt i fort que aclapara totes les estrelles del cel. El poder de l’exèrcit Sattha és com un tigre i un lleopard que poden empassar-se un búfal. O també és la bellesa d’unir els tres exèrcits amb un sol cor, despertant mútuament en l’altre un esperit d’acer per poder superar les espinosos dificultats de la guerra i arribar a un bell i feliç final per a la guerra justa. país.
L’exèrcit de “Sat That” va anar a la batalla en un nombre molt gran, amb el mateix missatge (tres tropes) amb una força extraordinària, tan fort com un tigre, decidit a vèncer tots els enemics invasors. L’atmosfera d’aquell exèrcit es va precipitar a la batalla. Cap força, cap enemic pot aturar-ho. “Niu village Qi” significa l’esperit, la forta voluntat d’empassar l’estrella Taure, dominar i eclipsar l’estrella Taure al cel. O es pot entendre: tres tropes fortes s’empassa búfals. El mètode retòric crea una imatge poètica d’alçada còsmica monumental: “Tres Quan Si gas tigre al poble de Nguu”. La imatge metafòrica de la comparació: “Tres homes de l’exèrcit i tigres …” a la poesia de Pham Ngu Lao és molt única, no només té el poder d’expressar profundament el poder invencible de l’exèrcit “Sat That”, sinó que també desperta inspiració poètica. ; existeix com un clàssic, un material poètic brillant a la literatura nacional:
“Barques de vaixells;
Esperit revoloteant
Tigre de tres braços,
La llança brillant…”
(Bach Dang Giang Phu)
El soldat de “Plain Plains” porta un somni ardent: el desig de fer una gesta per pagar al rei, per denunciar el seu deute amb el país. La nova era dels herois té aspiracions heroiques! “Destrueix l’enemic, informa la gràcia reial” (Tran Quoc Toan) – “El cap de Déu no ha caigut a terra, si us plau, no et preocupis” (Tran Thu Do). “… Fins i tot si aquests centenars de cossos es deixen assecar a l’herba, i aquests milers de cadàvers estan embolcallats amb pell de cavall, encara estaré satisfet” (Tran Quoc Tuan)… Aquesta aspiració és una expressió brillant dels cors lleials i patriòtics dels generals, quan l’aristocràcia tran en tendència a l’alça portava una gran missió històrica. Somien i estan orgullosos dels seus èxits gloriosos i de les seves arts marcials glorioses que poden igualar la carrera heroica de Wuhou Zhuge Liang en el període dels Tres Regnes.
Les dues últimes frases utilitzen un exemple (Vu Hau) per parlar del deute públic dels homes en temps d’agitació i guerra:
“La reputació de salze del mascle és d’esquerra i dreta
Escolteu la teoria popular de Wuhou”
(El nom de l’home encara està en deute
Avergonyit d’escoltar la teoria wuhou)
El “nom públic” del qual parla Pham Ngu Lao al poema és una reputació feta amb sang i habilitat, amb esperit de coratge i victòria. No és una cosa trivial de “publicitat”, atrevit amb el color d’un heroi personal. El deute públic és com una càrrega que els homes que fan que els nois prometin pagar, prometen pagar amb sang i coratge. Havent viscut al cel i a la terra, cal tenir una reputació amb muntanyes i rius, que també és una declaració que afirma la voluntat de ser fill de Nguyen Cong Tru, segons la qual veiem aquest concepte no només de Pham Ngu Lao sinó també de tots, fins i tot els valents d’aquella època. Aquesta és la tendència general, el seu concepte comú i per això Pham Ngu Lao no està fora d’aquest concepte. Tanmateix, aquí l’autor emfatitza aquest concepte i l’obre només al significat personal de l’autor. Tot i que era un general lleial com la mà dreta de Tran Hung Dao, a través de tantes batalles a vida i mort, encara no figurava als títols nacionals.
Per a Pham Ngu Lao, la fama encara és una cosa que encara li deu. I va ser a causa del deute del rei que va sentir vergonya quan va saber parlar de Wuhou. Comparar-se amb Vu Hou per veure les seves mancances, això no és un malentès de la seva identitat com Vu Hou, però és l’esperit d’aprenentatge d’un poeta per a persones amb talent. Una cosa en comú és que tant ell com Vu Hou ajuden a una persona gran, però l’autor vol dir aquí que quan Vu Hau va ajudar al seu general, Pham Ngu Lao va admetre humilment que no l’havia ajudat. El rei Hung Dao hauria de sentir-se avergonyit quan escoltant parlar de Vu Hau. Al mateix temps, podem veure la lleialtat i la dedicació de l’autor a Hung Dao Dai Vuong. Tot i que venia d’un granger, Pham Ngu Lao ha demostrat la seva força de voluntat i intel·lecte perquè la gent no pugui confiar en aquests antecedents per culpar-lo. No només “Tímid per escoltar la història de Wuhou”, sinó que els generals també estudien llibres militars, practiquen arcs i fletxes, disposats a lluitar “Fa que la gent sigui tan bona com Bang Mong, totes les famílies són Hau Nghe pot enterrar el cap de Kublai Khan al Khe gate, la carn podrida de Yun Nam Vuong a Cao Nhai, …” perquè la pàtria Dai Viet pogués ser sostenible: “Dempeus durant mil anys” (Tran Nhan Tong).
Amb això, estimem més que la gent de la família Tran en general i Pham Ngu Lao en particular. No només va ser un general famós de bellesa digna, excepte per l’eradicació de la violència, protegint la pau i l’estabilitat del país, sinó també un bon poeta. Per a ell, el que pot fer encara no és satisfactori per al país. Les gestes que va aconseguir encara no eren res en comparació amb Wuhou, així que quan en va saber parlar, no va poder evitar sentir-se avergonyit. Així, podem veure la bellesa d’un general famós que no es reconeix pel que ha fet, sinó que també accepta humilment el deute. I en algun lloc dels versos del poema veiem clarament un patriotisme heroic de Pham Ngu Lao. “Thuat Hoai” està escrit en una forma poètica de quatre grans paraules. Veu poètica potent i potent. El llenguatge poètic és concís, les imatges són magnífiques i magnífiques, la veu poètica és digna, digna i té un estil èpic. Serà per sempre la cançó èpica dels herois i soldats de la dinastia Tran, que brilla amb “East-A spirit”.
