Sang Autumn és un poema únic del poeta Huu Thinh, que juga un paper important en el programa de literatura de 9è grau. Aquest és un dels continguts que s’inclouen sovint a les preguntes de l’examen semestral, les preguntes de l’examen d’accés a les assignatures de 10è grau. Literatura. Dehocot.edu.vn sintetitzar els coneixements clau que s’han de revisar, incloent l’autor, l’obra, la situació de composició, el contingut, l’art, les imatges líriques del poema perquè els alumnes puguin repassar fàcilment, els professors Hi ha una gran varietat de materials disponibles. per preparar plans de classe.
Revisió dels coneixements sobre el poema Sang Autumn del poeta Huu Thinh
Repassant els coneixements generals del poema Sang Autumn del poeta Huu Thinh
Hem conegut una tardor clara a la poesia de Nguyen Khuyen, una tardor desconcertada a la poesia de Luu Trong Lu, abundant i trista a la poesia de Xuan Dieu. I és inesperat quan coneixem un Huu Thinh subtil i profund a través d’un moment de “Primavera i tardor”.
Visió general de l’autor Huu Thinh i el poema Sang Thu
Sobre l’autor Huu Thinh
Huu Thinh va néixer el 15 de febrer de 1942 a Phu Vinh – Duy Phien – Tam Dao (Tam Duong) – Vinh Phuc. Nascut en una família de pagesos de tradició confuciana, va viure una infància difícil: als 6 anys amb el seu oncle, als 10 anys va haver d’anar a treballar, fent tot tipus de treballs per a la guarnició francesa: Van Tap, Gold Market. , dimarts, Thanh Van.
Huu Thinh, al seu torn, ha ocupat el càrrec de secretari general adjunt de l’Associació d’Escriptors del Vietnam (ara el vicepresident de l’Associació d’Escriptors del Vietnam), secretari general de l’Associació d’Escriptors del Vietnam (3 vegades) i, simultàniament, simultàniament, simultàniament, actua com a Vicepresident de l’Associació d’Escriptors del Vietnam, membre permanent del Comitè del Partit del Bloc Ideològic i Cultural Central, Secretari del Comitè del Partit de l’Associació d’Escriptors del Vietnam, Secretari del Comitè del Partit de l’Associació d’Escriptors del Vietnam. Membre de la 10a Assemblea Nacional.Des de l’any 2000, Huu Thinh és el secretari general de l’Associació d’Escriptors del Vietnam.
Circumstàncies de composició del poema Sang Thu
Publicació Tardor va ser composta cap a finals de 1977, impresa per primera vegada al diari Van Nghe, després reimprès moltes vegades en col·leccions de poesia.
Visió general del contingut i les característiques artístiques de Sang Thu
- El poema expressa els sentiments subtils del poeta sobre el canvi del cel i la terra des de finals d’estiu fins a la tardor, revelant així l’amor apassionat del poeta per la natura, l’ànima sensible i profunda.
- El poema està escrit en vers de cinc paraules, amb moltes imatges úniques i expressives, un llenguatge clar i moltes paraules que evoquen estats i emocions.
Revisió del coneixement – Anàlisi del poema Tardor cantada del poeta Huu Thinh
Anàlisi de la primera estrofa del poema Sang Thu
- Aquests són els sentiments inicials del poeta sobre el paisatge del cel i la terra. El moment del canvi de les estacions de la creació és percebut per molts sentits subtils. El senyal rebut d’Huu Thinh no és el crisantem groc familiar o el cel de tardor, o l’olor de les pepitas, sinó de la guaiaba madura fragant:
De sobte em vaig adonar de l’olor de guaiaba
Al vent del cotxe
A principis de tardor, guaiava madura, la fragància s’escampa com un missatge de tardor. Aquesta mena de pàtria no és estranya a la vida però rara en poesia, l’olor de la tardor és propera i nova. La paraula “pha” suggereix una forta olor, en comparació, potser també pel vent “se”. El vent de principis de tardor serà irònic, fred primerenc, lleugerament sec.
- El mateix encens i vent són rosada. L’espai ple de fragància és rosada:
La boira deriva pel carreró
Thu semblava tenir aproximadament
La rosada està personificada. “Sluggish” suggereix una boira enredada, suau i ànima, que s’alenteix deliberadament, tant vaga com en moviment, que es mou lentament pels carrers del poble. A la rosada hi ha vent i hi ha encens, hi ha amor. El carreró és alhora un autèntic carril i evoca la porta del temps entre dues estacions. Miserable, nostàlgic com si no volgués entrar completament a la tardor.
- La inspiració de la tardor es va obrir a partir del moviment sobtat i sorprenent del poeta (adonar-se de sobte). De sorpresa, el poeta va obrir el cor per rebre. I la natura es percep a través de molts factors des d’allò que és invisible (fragància, vent), tènue (rosada), estret i proper (carrer), amb molts sentits i vibracions subtils: olor (olor) olor de guaiaba), tàctil (una mica de vent); visió (boira). El sentiment del poeta és una mica sobtat (s’adona de sobte). I quan va reconèixer els signes típics de la tardor (olor de tardor, vent de tardor, rosada de tardor), la conclusió va ser: “Sembla que ha arribat la tardor”. El poema és com una visita, sorprès, incapaç de creure. Aquesta és una impressió general dels sentiments personals anteriors, però encara és una especulació per sentir-se vaga, vaga, adequada per al canvi d’estació, encara no està clara. L’ànima del poeta canvia rítmicament amb les estacions canviants de la creació. L’escena de tardor del cel i la terra entreveu l’ànima de la tardor.
Anàlisi de la segona estrofa del poema Sang Thu
- Després d’un moment de sorpresa i consternació, l’htow house va sentir apassionadament els canvis de l’espai en l’època de la tardor.
La imatge resultant es representa a un rang més alt i més llarg, amb característiques específiques i encantadores, des de terra fins al cel:
El riu està a gust
Els ocells comencen a correr
Hi ha núvols d’estiu
Premeu la meitat per caure
Els dos primers versos semblen crear un espai alhora obert i alt, amb moviments oposats molt propis de la tardor. La natura està antropomorfitzada, té ànima, té amor. El riu a la tardor no corre, corre com l’estació de pluges a l’estiu, sinó “fàcil”: lent, pausat, a la deriva com s’està assentant, assentant-se, contemplant, contemplant, dubtant. El contrari d’aquesta escena és “l’ocell comença a afanyar-se” per preparar un viatge per evitar el fred perquè fa fred d’hora o torna precipitada al niu a la tarda, però ha de ser una “pressa” que tot just comença, tot just començant, no “a pressa”. Ha de ser molt subtil adonar-se d’aquest començament. L’ambient segueix sent relaxat, tranquil, lleuger i relaxant. La tardor és a la porta d’entrada de l’estació, de manera que els núvols d’estiu “s’empassen la meitat de la tardor” perquè el cel es tingui de color mig tardor. Tant el paisatge com el cor de la gent entra a la tardor, però encara sembla molt lligat a l’estiu. Els suaus núvols blancs s’estenen com un vel de gasa d’una noia gràcil, relaxada i amable, “prent la seva meitat” a la tardor. Aquesta imatge té una forma espacial però té el significat de descriure el moviment del temps. Els núvols són reals, els límits de les estacions són virtuals, és producte de la imaginació molt poètica i única del poeta. En algun moment, els núvols “cauran” com en la poesia de tardor de Nguyen Khuyen: “Els núvols suren en el cel blau”.
Anàlisi de l’última estrofa del poema Sang Thu
- Des de sentir apassionadament amb sentits subtils els suaus canvis en l’espai fins a la tardor, la mirada del poeta sembla assentar-se amb l’experiència i el pensament. El quadre de tardor aquí està acabat i té més ànima, pensament atrevit.
- La tardor ha aparegut amb més intensitat i el poeta la sent per endevinació, per experiència i reflexió profunda, no per sentiment directe com en les dues estrofes anteriors. Encara fa sol, pluja i llamps com l’estiu, però el nivell ha canviat, s’ha anat assentant, moderat i més estable. El sol de finals d’estiu encara és calent, encara brillant però s’esvaeix, menys enlluernador, més calent. Els ruixats sobtats i sobtats també van disminuir:
Quant de sol queda encara?
La pluja ha cedit
I els trons sobtats que van acompanyar els ruixats d’estiu són ara menys, més lleugers
El tro també és menys sorprenent
En arbres més vells
També es pot entendre que els arbres han crescut, i han passat per moltes estacions, de manera que ja no es sorprenen ni es sobresalten pel tro. Potser s’hauria d’entendre en els dos termes. Els dos versos són imatges evocadores de la naturalesa. Però la imatge de la poesia està tenyida de color del pensament, de significat metafòric. El tro és només els ecos anormals de l’entorn extern, la vida, les dificultats i els obstacles; L’antiga línia d’arbres és una manera d’antropomorfitzar l’arbre, però també és una metàfora de les persones que han viscut i han anat a la tardor. La maduresa i la calma de l’arbre abans dels trons i la tempesta a la tardor o aquesta és la maduresa tranquil·la de les persones que han experimentat després de les tempestes de la vida. Les persones que ho han experimentat també són més resistents als efectes inusuals de l’entorn extern i de la vida. La imatge d'”arbres vells” col·locada al final del poema, que és una posició molt important, ens ha obert una altra porta que ens porta al món de l’ànima. Mirant enrere el poema, entenem cada cop més clarament per què hi ha “lentesa”, vacil·lació a la tardor, per què és alhora “fàcil” i “apressat”. La gent sovint està ocupada “oblidant que tota la lluna es perd durant tota l’estació” (To Ha), adonant-se de sobte de l’escena de la “tardor” de la creació, però es va sorprendre en adonar-se de la “tardor” de la vida humana. La gent a la “tardor de la tardor” ja no és impulsiva, excitant i precipitada com en la joventut, sinó més profunda, madura i adequada.
La gent és nostàlgica, angoixada, però també més urgent, més angoixada, agitada, angoixada, però digna, madura, la seva ànima és profunda i oberta, alhora humil i una mica orgullosa, perquè “a la tardor, tots som bonics” (Phan Thi Thanh Nhan). L’ascens i la caiguda de la creació ritme amb l’ascens i la caiguda de les persones, el petit univers es fusiona amb el gran, el del poeta té una visió general de la humanitat. Els poemes també poden evocar associacions profundes sobre el món. El país en aquell moment acabava de passar el temps de les bombes i entrava en una vida pacífica. Els anys emocionants i heroics també van desaparèixer, substituïts per un nou ritme de vida. Els estils de vida de les persones també han canviat molt. És el país també a la tardor. El poema esdevé brillant, multisignificat, ric en imatges evocadores. Potser aquest és el propi sabor de guaiaba de Sang Thu. Huu Thinh ha renovat la col·lecció de poesia que és molt rica i bonica.
Sentir el poema Sang Autumn des de moltes perspectives
L’opinió de Nguyen Xuan Lac sobre el poema Sang Thu
“Només dotze versos de cinc paraules que vaig pintar un quadre “a la tardor” alhora veritable, bonic, amorós i profund en pensaments”
(Nguyen Xuan Lac, Diari Education and Timesnúm. 1114 de 22 de setembre de 2005).
L’opinió de Vu Nho sobre el poema de Sang Thu
“La natura i la gent comparteixen el mateix ritme de la tardor. Títol “Tardor” tant cobrint com impregnant cada paraula i escena. L’aroma de la fruita de la tardor. Vent de tardor. Boira de tardor. El riu, els ocells, els núvols, el cel de tardor.
Sol a la tardor. Pluja a la tardor. Llamps, tempestes, arbres de tardor. Però en cada escena de tardor de la natura, el cel i la terra, la creació és la barreja de les ànimes humanes amb la tardor”.
(Vu Nho, Poesia i comentariEditorial Literària, H. 1993)
L’opinió de Nguyen Trong Hoan
“El poema es tanca amb una imatge “Tron” i “línia de l’arbre” realista i metafòric, que evoca pensaments profunds. A finals d’estiu – principis de tardor, quan ja no hi ha pluges torrencials, el tro és menys sobtat i intens. La filera d’arbres vells és la filera d’arbres que han passat per moltes estacions? No sé exactament quant, però hauria de ser suficient per calmar-se abans de les fluctuacions. De la mateixa manera que una persona elegant i experimentada pot calmar-se davant els xocs de l’entorn extern”.
(Nguyen Trong Hoan, Llegir i comprendre el text Literatura 9Editorial d’Educació, 2005)
